Una de les espècies que més interès teníem en veure és el gran gall de les planúries (Great Sage Grouse, en anglès). Es tracta d'un ocell de grans dimensions, com el nostre gall fer, que viu a la Great Basin, un tipus de desert caracteritzat per estar a força alçada i fer molt de fred a l'hivern.

Trobar-lo no és fàcil perquè, com en tots els deserts, els animals es troben molt dispersos i, a més, precisament aquest, encara és més difícil perquè està recobert per matollar baix, el Sagebrush. No obstant, ens van donar indicacions d'un cantader o lek, un lloc on en època de cria (just al març!) es reuneixen els mascles per competir per les femelles.

La manera que tenen de competir és molt espectacular: els mascles estenen la cua, dilaten les bosses guturals i fan una mena de dansa al terra amb saltirons i voltes sobre ells mateixos.

En aquest cas també vam tenir sort i els vam poder veure! Vam anar a trobar el cantader el dia abans i ens vam quedar a dormir just al costat. Abans de fer-se clar vàrem muntar el telescopi i a esperar que hi hagués prou llum per disfrutar de l'espectacle! Van acudir un mínim de 8 mascles i alguna femella en una zona oberta sense sagebrush, només herba baixa i alguna roca. Va ser molt espectacular! Vam estar allà unes 4 hores, fins que tots els mascles van dispersar de nou. Mireu el vídeo, que val molt la pena!!

Pel voltant hi havia molts pronghornes i vam fer motlles de les seves petjades, i també de petjades de coiot i una del gall, però aquesta darrera no va quedar massa bé...

A la tarda vam anar a buscar el picot de Lewis, que el vam trobar amb bastanta facilitat al lloc on deia la nostra guia-biblia.

Vam deixar el desert del Great Basin amb tots els deures fets i ens vam dirigir cap a les muntanyes de Sierra Nevada, direcció sud, ja de tornada després de passar l'equador del viatge.