Dasprés de comprovar que al desert de Colorado era igual de difícil observar fauna que al de Mojave vàrem decidir anar tirant cap a Los Angeles per la ruta sur fent una parada a Salton Sea, que venia de pas i era un dels llocs que teníem a la llista per visitar.

En mitja hora ja érem a Salton Sea, un llac enorme al mig del desert caracteritzat per tenir una salinitat de 30 a 40 vegades més elevada que la del mar! Aquesta concentració està causada pel tipus de sòl, la poca pluja i l'elevada evaporació. Òbviament la vida en aquestes condicions és molt difícil, però darrerament encara ho és més per la gran quantitat de contaminants que s'hi aboquen. Es tracta d'un gran problema ambientals que l'Estat de Califòrnia encara no ha afrontat seriosament.

Amb aquestes condicions s'entén que les seves ribes estiguin plenes d'esquelets de peixos morts a sobre d'una crosta de sal de més d'un centímetre que fa que tot sembli nevat. Malgrat tot és un paradís pels ocells aquàtics, que troben un punt d'aigua enmig de centenars de quilòmetres de desert: ànecs, limícoles, corb marins i fins i tot ocells típicament marins com calàbries i pelicans hivernen regularment a Salton Sea.

No tenim gaire temps, però en un parell d'hores afegim algunes espècies noves a la llista del viatge: l'àguila pescadora, l'ibis de cara blanca, el xatrac gros, i el morell caproig americà entre d'altres.

I per acabar el dia, quan ja havíem decidit anar a dinar algna cosa, un linx ens travessa el camí just per davant del cotxe, s'atura abans d'entrar en uns matolls, ens mira descaradament i desapareix tranquil·lament entre la vegetació!! És el tercer linx en dues setmanes. Els biòlegs del departament d'ecologia d'UCLA no es creuen que tinguem tanta sort!

Acabem el dia al Denny's, un restaurant d'hamburgueses guapes que va ser com un oasi amb palmeres després de dos dies voltant pel desert.