Pujant cap al nord no vàrem poder resistir la temptació de visitar Napa Valley, un lloc reconegut arreu del món pels seus vins!

La nostra intenció era anar a fer unes cates a alguns cellers i comprar algunes ampolles per animar el viatge... però els preus eren elevadament abusius: no vam trobar cap vi per menys de 19$ (!) i la majoria de 30$ cap amunt! Catar 5 vins valia ni més ni menys que 20$ a la majoria de cellers, i les quantitats que et posaven no eren ni molt menys generoses (com a molt 1 dit si tenies sort!). Vam concloure que això de Napa Valley era per rics o per estúpids (o les dues coses a la vagada!). I nosaltres no som ni una cosa ni l'altra! No vam comprar cap ampolla, però alguna cata la vam fer...

Van trobar un celler que la cata de 6 vins valia 15$ i ens hi vam llençar, però compartint la cata entre dos (és que hem de conduir, li vam dir!).
En un altre lloc, fent-nos els sorpresos pels elevats preus, els hi vam explicar els preus del món real i ens van convidar a la cata!
Per últim, vam trobar un celler sense terra (comprava la vinya a altres productors) a només 5$ la cata de 5 vins i ens hi vam apuntar els dos.

Recompte final: 30 vins catats per 25$; ara mateix no recordem quin ens va agradar més, però n'hi havia un de 59$ que era boníssim...

Però això de la cata era un entreteniment pel migdia, ja que l'objectiu del dia era el Pileated Woodpecker, el picot més gran de tots! Al matí l'havíem sentit cantar i tamborinejar un arbre, però no l'havíem vist. I a la tarda amb el vi que portàvem a sobre tampoc vam tenir sort... Oficialment el tenim a la llista perquè sentir-lo també compta, però ens vam quedar amb les ganes.

També vam afegir a la llista el cargolet (winter wren) i el duc americà (great horned owl), posat en un pal al costat de la carretera que quasi ens fa tenir un accident de l'emoció!