El dissabte vàrem organitzar una sortida d'un dia a Los Padres National Forest, un parc situat a una hora de viatge al nord de Los Angeles. Dins el parc hi ha una zona anomenada Sespe Condor Sanctuary, que com el nom indica és una reserva integral per l'amenaçat i escàs Còndor de Califòrnia on s'hi van realitzar diferents alliberaments als anys 90 i hi ha algun punt d'alimentació suplementària.

El problema és que al tractar-se d'una reserva integral no s'hi pot accedir amb cotxe ni a peu, amb la qual cosa has d'acostar-t'hi i esperar veure'ls aturats des de molt lluny o que et sobrevolin quan en surten.

La nostra intenció era anar fins al límit i esperar a veure'n algun volant i anar escombrant les muntanyes amb prismàtics i telescopis per trobar-ne algun d'aturat. Aquesta vegada no estàvem sols, ens van acompanyar en Gus i l'Adriana, dos biòlegs colombians que treballen a la Universitat d'UCLA.

Com el títol del post indica, no vàrem tenir sort. Però tenim una sèrie d'excuses per explicar-ho:

1. Tot i ser l'ocell més gran d'Amèrica del Nord hi ha molts, molts, molts pocs còndors en llibertat. Exactament 230 i a més es troben repartits en 4-5 localitats entre Califòrnia i Arizona, de manera que n'hi ha menys d'una vintena a cada lloc. A més poden volar centenars de milles cada dia per trobar menjar.
2. No va fer sol en tot el dia, amb la qual cosa les possibilitats que els còndors volessin eren baixes. Caldria acostar-se al màxim al santuari i esperar que estiguessin posats en algun arbre o roca visible...
3. La carretera per accedir al límit del santuari estava tallada (per mal estat del ferm segons ens va dir una ranger) i la vam fer tota a peu: 2 milles anar i 2 tornar: total 3 hores caminant per fabulós chaparral... Fantàstic! El més fort és que fins i tot amb el coi de Ford Focus que havíem llogat podíem haver-hi passat perfectament!
4. Després de caminar 3,2 km fins al punt d'observació que marcaven els mapes, no es veia una merda! Hi havia turonets que impedien veure les grans cingleres del santuari i havíem de caminar una milla més encara per salvar-los, però vam desistir perquè era tard, estàvem cansats i havíem de tornar pel mateix camí!
5. No era el dia del còndor i punt. Acceptat! Arribaran noves oportunitats. Les coses bones es fan esperar...

Però no van ser tot decepcions: durant la caminada vàrem afegir tres noves espècies a la llista entre elles una especialitat de Califòrnia difícil d'observar, el wrentit. El nom prové de tenir aspecte entre cargolet (wren) i mallarenga (tit).