Per anar a veure els ocells propis de la Great Basin, un desert interior a gran altitud, vàrem haver d'atravessar les muntanyes de Sierra Nevada per primera vegada. Ho vam fer per la ruta de Red Bluff a Susanville, a través d'uns 140 km del Bosc Nacional de Lassen.

Tot i que tothom diu que és un any amb molt poca neu, pel nostre gust encara vam trobar que n'hi havia massa! De fet, volíem visitar un parell de punts durant l'itinerari, però les carreteres d'accés estaven tallades...

En la segona ocasió, al llac Almanor, vam optar per fer una part del camí tallat caminant, ja que hi havia força clapes sense neu. Vam caminar pel costat del braç del llac amb més interès natural, amb herbassars extensos a les ribes, coberts de neu, on hi descansaven multitud d'ocells. Ens va agradar la diferència entre aquesta zona humida i els aiguamolls de Sacramento o del litoral: pins enormes fins a la mateixa la riba, plataformes de gel i uns ocells ben diferents: àguiles de cap blanc, oques, cignes, becs de serra, morells d'ulls grocs...

Entre les observacions va destacar l'àguila de cap blanc, calva o americana, com cadascú vulgui dir-li. Vam veure'n unes 7 o 8, entre exemplars adults, subadults de primer any i de segon any.

També vam afegir a la llista 3 noves espècies típiques dels ambients de muntanya: la garsa de bec negre, el cigne de la Tundra i el picasoques de pit roig.

A nivell de mamífers, vam trobar una petjada de teixó americà que vam immortalitzar en un motlle de guix. Com a cirereta, ja a la Great Basin, vam veure un ramat de pronghorn, una barreja entre isard i antílop, molt divertit, propi d'aquests ambients.

Sense opistobranquis :-(