Tot i haver vistitat la part nord de Salton Sea el passat 6 de gener, només hi vam estar un parell d'hores i no vam veure gairebé res (a part d'un linx!). Per això, i també perquè hi ha una població important de mussol cavador, hi vam tornar-hi però a la part sud.

Sense voler-ho, tot buscant un lloc per dormir, vam anar a petar al poble de Calipàtria, el poble d'Amèrica situat a més baixa altidud, concretament 186 peus (uns 60 metres) per sota del nivell del mar! Com a anècdota destacar que són tant patriotes els americans que han fabricat un màstil de 190 peus d'altura perquè la bandera del país onegi sempre per sobre del nivell del mar...

Seguint les indicadions d'una guia per veure ocells (per tant amb una solvència gens contrastada com a guia d'allotjaments...) vam acabar muntant la tenda en una mena d'antiga zona d'acampada al costat d'un llac bastant freqüentat per caçadors a jutjar per la quantitat de cartutxos que hi havia per terra. Donat que cap cartell ho impedia finalment vam poder encendre el foc i beure'ns una ampolla de vi a morro abans d'anar a dormir tot escoltant rasclons i veient passar l'òliba.

L'andemà al matí el nostre objectiu principal no es va fer esperar massa: no havíem fet ni 500 metres amb cotxe i vam veure un mussol cavador que vam poder fotografiar a gust durant 10 minuts a menys de 5 metres (des de dins del cotxe, això si). Es tracta d'un ocell molt confiat perquè si es veu amenaçat ràpidament pot entrar al seu cau, que com el seu nom indica ha cavat al terra aprofitant l'existència de caus d'altres animals.

Al llarg del dia varem afegir fins a 16 espècies noves a la llista dels ocells de Califòrina, entre elles l'amagadís Sora (una mena de rascletó) i un jove de l'impressionant àguila de cap blanc, l'emblema d'Estats Units.

Malgrat seguir les indicacions de la guia no vàrem tenir sort amb la grua americana, però si amb el corriol de muntanya i el picasoques de Gila, dues de les especialitats del sud de Califòrnia.

Com al nord de Salton Sea, la part sud també es caracteritza per presentar una crosta salina a tota la seva riba a causa de l'evaporació d'aigua amb excés de sals dissoltes provinents d'un sòl extremadament alcalí.

Tornem a Los Angeles després de tres dies amb la majoria dels objectius assolits, 25 espècies d'ocells noves (ja arribem a les 130 en total) i amb el sud de Califòrnia finiquitat.

Pròxim objectiu: el Còndor de Califòrnia, un rapinyaire enorme del que només en quedaven 17 exemplars a finals dels anys 80....